Una més, ara li toca a la Música!
"En defensa de les Societats Musicals", així titul·lava Adolf Beltrán un article ahui al periòdic El País, que començava parlant de les paraules d'Alarte:
"Que el presidente actúe inmediatamente", reclamó ayer el secretario general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, al anunciar la presentación de mociones en todos los ayuntamientos y una proposición no de ley en las Cortes Valencianas en defensa de las sociedades musicales. "El de Camps es un proyecto acabado", añadió Alarte, en cuya opinión el recorte en las aportaciones a las sociedades musicales "es un problema de prioridades que se enmarca en un problema general de actuación en materia cultural". El dirigente socialista se reunió con el presidente de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, Josep Almería, y con miembros de la junta directiva. Alarte acusó al presidente de la Generalitat, Francisco Camps, de "dejar en la estacada a las bandas de música y a miles de valencianos" [...]
Fa uns dies vaig rebre un manifest d'eixes societats musicals entre les quals es troba el nostre Casino Musical. Agafe uns paràgrafs:
"El present comunicat vol posar de manifest la difícil situació per la que les Escoles de Música Valencianes estan passant i el futur que ens espera als docents, als estudiants i als amants de la música, en un moment en què el context econòmic no és el més favorable per a ningú.
L’estudi de la música ha evolucionat durant el temps conforme la societat ha millorat en seu estat de benestar i el seu nivell de vida, sens dubte perquè la música també ha participat en eixa millora social. Els qui gestionen els diners públics, els polítics, saben que això és una realitat i fomenten eixa situació perquè estan obligats a fer-ho. La Llei Valenciana de la música de l’any 1998 és un exemple perfecte per demostrar que les institucions són sabedores d’eixa necessitat i amb ella recolzen el que la societat li demanda i ja sap: els beneficis que reporta la música.
L’estudi de la música ha evolucionat durant el temps conforme la societat ha millorat en seu estat de benestar i el seu nivell de vida, sens dubte perquè la música també ha participat en eixa millora social. Els qui gestionen els diners públics, els polítics, saben que això és una realitat i fomenten eixa situació perquè estan obligats a fer-ho. La Llei Valenciana de la música de l’any 1998 és un exemple perfecte per demostrar que les institucions són sabedores d’eixa necessitat i amb ella recolzen el que la societat li demanda i ja sap: els beneficis que reporta la música.
El Dia de la Música Valenciana de l’any 2009 la Consellera de Cultura Trinidad Miró va expressar el recolzament des de la Generalitat (cite textualment), “a esa gran familia que formáis los músicos de la Comunitat, gracias a la cual hemos escrito algunos de los pasajes más brillantes de nuestra historia cultural”. Eixe recolzament al llarg del temps ha afavorit el creixement i la millora del nivell musical en València, creant al voltant de 3.000 nous llocs de feina en la Comunitat Valenciana i possibilitant l’estudi de la música als xiquets i majors en quantitat i, sobretot qualitat, de manera espectacular, reflectint el que tothom ja sabia, que València és una terra de músics. Les dades musicals respecte a la resta de l’Estat Espanyol són molt clares, posant de manifest la sensibilitat valenciana i eixa personalitat característica que ens defineix. El 47% de les societats musicals, el 40% dels alumnes i el 50% dels músics de l’àmbit espanyol són valencians.
Per a l’any 2010 que acabem de començar es preveu una situació que contradiu totes eixes bones paraules i números grandiloqüents. El projecte pressupostat pel Consell de la Generalitat Valenciana per a les escoles de música inclou notabilíssims retalls respecte a les partides dels anys anteriors, de fet ja prou escasses en general. [...] Si un professor de música en València ja és dels pitjors pagats de tota Espanya -el 78% menys que en altres comunitats; per posar un exemple la Generalitat de Catalunya destina 600€ per alumne/any, mentre que a València era de 132€ per alumne/any, enguany encara serà menys- ara la reducció en l’ajuda a les Escoles de Música és d’un 35% menys respecte a l’any anterior. Això suposa que el percentatge de costos que cobreix la subvenció disminueix d’un 66,6% en l’any 1996 al 17,84% de l’actualitat [...]
Per a l’any 2010 que acabem de començar es preveu una situació que contradiu totes eixes bones paraules i números grandiloqüents. El projecte pressupostat pel Consell de la Generalitat Valenciana per a les escoles de música inclou notabilíssims retalls respecte a les partides dels anys anteriors, de fet ja prou escasses en general. [...] Si un professor de música en València ja és dels pitjors pagats de tota Espanya -el 78% menys que en altres comunitats; per posar un exemple la Generalitat de Catalunya destina 600€ per alumne/any, mentre que a València era de 132€ per alumne/any, enguany encara serà menys- ara la reducció en l’ajuda a les Escoles de Música és d’un 35% menys respecte a l’any anterior. Això suposa que el percentatge de costos que cobreix la subvenció disminueix d’un 66,6% en l’any 1996 al 17,84% de l’actualitat [...]
Davant aquesta clara injustícia la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, una associació amb més de 40 anys d’existència que agrupa a 524 societats musicals d’Alacant, Castelló i València, amb més de 200.000 socis, 40.000 músics i 60.000 alumnes d’Escoles de Música, ha protestat formalment i de manera contundent davant la Generalitat per aquestes escandaloses retallades pressupostàries. [...]S’han rebutjat totes les propostes d’esmenes que la Federació havia enviat per tal de veure de millorar la situació i donar solució a la possible catàstrofe que això suposarà per a l’estudi de la música en la Comunitat Valenciana i els consegüents efectes culturals que comportarà en un futur pròxim[...]
Sempre el mateix, la cultura per aquell que la puga pagar, sempre el mateix, diners i més diners que a soles fan que crear façana i disminució dels que fan creixer en cultura, art i coneixements al poble valencià.
"Si no canviem aquesta situació, les Escoles de Música, no podran afrontar eixes despeses com fins ara feien, i això provocarà un augment en les quotes dels estudiants, i una pèrdua importantíssima de futurs músic, convertint l’estudi de la música en una activitat menys social i més elitista" [...]
Pot ser que per al Casino Musical de Godella siguen massa diners, perdre un 35% d'uns 27.000€ de la subvenció de la Generalitat. La nostra Societat Musical rep de l'Ajuntament de Godella per conveni 60.000€ i per a instruments 3.000€.
Clar qué som un poble musical, com molts de la Comunitat, amb un un govern municipal com el nostre i socialistaes sensibles a la música!
Parafrasejant el manifest: El retall pressupostari a les Escoles de Música, Societats Musicals, al Teatre, a les Escoles d'Adults, a les biblioteques, a la Cultura... és en realitat una renúncia al poble, és el retall dels anhels de milers i milers de valencians.
¡Quina vergonya de pressupost el de la Generalitat! Per què no els preocupa la cultura?
¡Quina vergonya de pressupost el de la Generalitat! Per què no els preocupa la cultura?
Foto de l'Escola de Música Godella. Podeu llegir l' article d'Adolf Beltran baix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario